N capitul de storia dl turism tl’alta Val Badia

Recorc, soms y pinsiers de Renate Kostner Pizzinini

Le liber, publiché por talian y por todësch, é gnü presenté en vëndres, ai 11 d’otober dl 2019, tl gran salf dla Ciasa de Cultura a La Ila.

Le liber che Renate Kostner Pizzinini, ostira conesciüda da Calfosch, á scrit deboriada cun Werner Pescosta, cunta na storia de passa cënt agn de svilup dl turism dl’alta Val Badia, de chëra che ëra instëssa fej pert, adöm cun tröc d’atri protagonisć, da mëte man dal pionier Tita Alton y dai dui fredesc Franz y Sepl Kostner.

Calfosch é sté un di pröms paisc dla Val Badia da d’avëi ghesć da foradecá: i pröms passâ feter por caje, amez l’Otcënt, do le tru che jô por Frara y cundejô ia en Sëlva y spo inant cina a Urtijëi, Tlüses y Balsan. Le pice paisc gnô nominé tles relaziuns de iade de chisc pröms viagiadus che cherdâ adalerch tres deplü porsones a ti ciaré ai bi Crëps Stlauris, che n’ê nia tan alc co les Alpes, mo che ê porchël sentá ite te na contrada straordinara y unica. Al n’é dessigü nia n caje che avisa chisc crëps sides gnüs portá ite tla lista dl patrimone mondial UNESCO.

I pröms alpinisć dl Club alpin todësch y austriach, le Deutscher und Österreichischer Alpenverein, ciafâ alberch tl Gasthaus zur Kapelle, sciöche le Hotel Cappella gnô nominé dan la Pröma Vera. La seziun “Bamberg” dl D.u.Ö.A.V., menada dal professur Karl Bindel, â ince finanzié les prömes üties da munt sön le Grup dl Sela. 

Bel plan gnôl ince adalerch personalités importantes, sciöche la geologa scozeja Maria M. Ogilvie Gordon, che le nene de Renate, Sepl Kostner, â acompagné plü gonot tratan sües escurjiuns amesa les Dolomites. N’atra personalité de chi agn ê l’artist da Viena Alfred Roller, n compagn de siur Tita Alton. Roller â realisé deplü depënc y operes a Calfosch, sciöche les pitöres conesciüdes che rafigurëia les liëndes ladines.

Sepl Kostner, le fre plü vedl de Franz Kostner, â cumpré l’ostaria Gasthof zur Kapelle da so cogné Pire Pescosta de Iergl tl 1912. Sciöche so fre Franz ê ince Sepl sté n pionier de chi agn: do ch’al â daidé fá sö les prömes üties sön le Grup dl Sela y la ütia de Pöz, surantolon i laurs da tistler y da zumpradú, âl fat l’ejam da mënacrëp tl 1893. Al â metü man da acompagné ghesć sön les pizes dles Alpes dla Svizera y dl’Austria y â spo tut pert sciöche mënacrëp espert a na spediziun scientifica tres le Caucaso tl 1902. Canch’al ê gnü derevers âl condüt inant tröc sciori sö por les pizes dolomitiches, denanco mëte man da fá l’ostí. 

Renate Kostner, che á dagnora amiré les iniziatives de so nene, á instëssa porvé da jí do sü fostüs, no ma sciöche pioniera dl turism, mo ince sciöche viagiadëssa. Te tröc agn é Renate, deboriada cun so om Pepele Pizzinini, rovada sura döt le monn y dantadöt ince te chi posć olache Sepl y Franz Kostner ê passá sön sü iadi tl Oriënt. Sciöche so nene á Renate surantut l’ostaria Cappella: ara á trat jö la strotöra oramai vedla y á fat sö n hotel nü che ê ala fin di agn Sessanta un di plü moderns de Südtirol. Deboriada cun so om Pepele ára dagnora lauré cun coraje, entusiasm y vöia de fá, dagnora do sües idees, desmostran te tröpes ocajiuns süa creativité. Insciö éra rovada a tröc traverc che parô ris da arjunje. Ëra á por ejëmpl daurí la pröma galaria d’ert te n hotel de Südtirol: por tröc agn ára mené cun ligrëza la galaria y metü a jí mostres de artisć conesciüs sura döt le monn.  

Te so liber cunta Renate la storia dl turism tla Val Badia da canch’al á metü man ala fin dl Otcënt y spo ince süa storia de hoteliera y pioniera dl turism, fomena, uma y lâ. Renate cunta de tröc momënc ch’ara á vit te n tëmp caraterisé da de gragn mudamënc, de so lian sterch cun le paisc da Calfosch y ince dla vöia da descurí tres indô monns nüs. Süa storia personala é tresfora liada a d’atres porsones, che á vit y lauré impara, ch’ara á conesciü, jënt, porsones y personalités che á daidé para te chësc svilup turistich straordinar y che á fat conësce l’Alta Badia y le paisc da Calfosch sura döt le monn.

Renate Kostner Pizzinini é ince de chësc vers na pioniera: ara é öna dles prömes porsones de nosta valada che á orü s’archité n momënt a ponsé do y ciaré zoruch, por scrí sö almanco na pert de döt ci che é sozedü, por ti cunté ales generaziuns che vëgn di gragn mudamënc che nes á condüt tl’alta Val Badia ch’i conesciun aldedaincö.

Ann de publicaziun 2019
Lingaz: talian y tudësch
Prisc 65,00€

Comana le liber ...